Morí en brazos de la luna
para renacer como lobo
oliendo tus cicatrices
compartiendote las mias
serpentea tu olor
ansiandola
sin hacer caso a la razón...
se desvanece la cordura
y me pido calma y locura.
Locura de dos.
La tierra y el mar,
besandose en la orilla
jueves, 15 de marzo de 2012
Em miro a dins la pell, pero ja no sento res...
Miro el cel, els nuvols passen, juntament, amb la teva imatge.
I la buidor entra, em recorda perque ha vingut, mentres la intento fer fora.
Potser son les ganes, potser la inexperiencia, potser ho és tot... i alhora no es res.
Sento que no puc ser jo mateix el que justifiqui els meus errors... que son constants...
Cada moviment, cada respiració, cada sensació, es executada erroneament, i t'en adones.
I no puc fer hi res mes... que el peix esta vengut, i nomes puc esperar...
Miro el cel, els nuvols passen, juntament, amb la teva imatge.
I la buidor entra, em recorda perque ha vingut, mentres la intento fer fora.
Potser son les ganes, potser la inexperiencia, potser ho és tot... i alhora no es res.
Sento que no puc ser jo mateix el que justifiqui els meus errors... que son constants...
Cada moviment, cada respiració, cada sensació, es executada erroneament, i t'en adones.
I no puc fer hi res mes... que el peix esta vengut, i nomes puc esperar...
lunes, 12 de marzo de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)